Canvi de paradigma

La revolució tecnològica ja fa dies que dona que parlar i ha generat un interessant debat també en l'àmbit de l'educació. Actualment vivim un altre punt àlgid d'aquesta revolució, amb la irrupció de les tablets, de les que parlo en una entrada anterior, i amb els smartphones, que et permeten estar contínuament "connectat". Aquests canvis tecnològics estan generant noves formes de relacionar-se i d'aprendre, recordem l'èxit meteòric de les xarxes socials i els MOOC's o cursos massius on-line. Potser els nostres fills no tindran gaires problemes per viure en l'era digital, això si, hauran de saber aprofitar les possibilitats educatives d'aquestes eines, cosa que també s'hauria de potenciar des de les escoles. 

En l'article anterior "Què pensen els mestres del joc com a eina educativa?, vèiem com més de la meitat dels enquestats no podien utilitzar els jocs digitals per manca d'equipament, quan aquests tipus de jocs serien una forma fantàstica d'augmentar la presència de les noves tecnologies a les aules. Així ho resumeix el gràfic on es recullen els resultats de l'enquesta realitzada per We Are Teachers: "el jocs funcionen... però necessitem més tecnologia!"

En l'estudi de Débora Chomski, L’ús didàctic dels mitjans de comunicació i les TIC a l’Educació infantil, l'autora es fa ressò de les teories de Henry Jenkins. Aquest expert en aprenentatge a través de videojocs ha proposat una sèrie de destreses socials i culturals que s'haurien de treballar a les aules i que permetrien als alumnes desenvolupar-se en un món transmedial . Entre les destresses recollides per Chomski jo destacaria el joc com a "capacitat per experimentar amb un entorn"  i com "una forma d’aprendre a resoldre problemes". No obstant, si fem una ullada a la resta d'habilitats: la representació, la simulació, l'apropiació, la multitasca, el pensament distribuït, la intel·ligència col·lectiva, el judici, la negociació,.... pràcticament totes es posen en funcionament mentre juguem. 

Es per això que penso que es fa necessari un canvi de paradigma a l'ensenyament.Un canvi que no passa només per omplir les escoles d'ordinadors i pissarres digitals, sinó per repensar els mètodes d'aprenentatge i les formes de transmissió del coneixement. En aquest sentit em semblen molt il·lustratius aquests dos vídeos. El primer  resumeix de forma ràpida i dinàmica la idea de canvi de paradigma de la que parlo. El segon és un exemple real d'una escola de Chicago que està intentant posar en pràctica aquest canvi. La revolució ha començat!

Technology in the Classroom: Digital Media

Using Digital Media to Extend the Classroom Beyond School

Què pensen els mestres del joc com a eina educativa?

He trobat aquest  divertit gràfic en un bloc sobre educació i tecnologia força interessant. Veig que l'origen del gràfic és una enquesta feta a mestres per la web de recursos educatius per professionals anomenada We Are Teachers. Suposo que els resultats reflexen la realitat estadounidenca, ja que l'organització està ubicada a Connecticut.

Tradueixo els resultats, perquè a més es veu molt petit:

- 67% utilitzen jocs tradicionals i digitals a l'aula

- més de la meitat utilitzen jocs més d'una vegada a la setmana

- 81% creuen que els estudiants s'involucren més quan juguen

- 65% diuen que els jocs ajuden a desenvolupar habilitats per resoldre problemes

- 68% diuen que els jocs ajuden a què els estudiants aprenguin habilitats socials com el compartir

- només el 20% passen mes de la meitat del temps jugant amb jocs digitals

- 29% no tenen tenen prou temps per integrar jocs digitals 

- 56% diuen que no tenen un accés a ordinadors adequat per jugar amb jocs digitals.

"En definitiva, el jocs funcionen...però necessitem més tecnologia!"

Ignoro com serien els resultats si aquesta enquesta es fes a nivell català o espanyol. Puc intuir que no variarien massa, potser amb índex una mica més baixos a casa nostra. De tota manera no sabem si els mestres enquestats ensenyaven a infantil, primaria o secundaria, perquè al menys en les nostres escoles l'ús del joc baixa proporcionalment a l'augment del nivell educatiu. Un altre tema és l'accés a tecnologies i recursos digitals, que com es veu també es un problema als Estats Units, encara que en el nostre cas potser  la situació és més greu.

Llibres per jugar

A la biblioteca he trobat alguns llibres interessants que permeten passar estones jugant i aprenent.
El primer es El  gran llibre del meu món, un llibre ple d'activitats pels mes petits i amb unes il·lustracions fantàstiques de Kali Stileman:





         

Al llibre s'hi troben activitats molt diverses adaptades als coneixements i capacitats dels més petits. No hi diu l'edat recomanada però jo diria que ja des dels 0 anys s'hi pot jugar a observar les il·lustracions i a aprendre les primeres paraules (animals, colors...) I per als més grandets aproximadament  fins els 6 anys hi trobarem activitats més complexes com identificar fenòmens meteorològics, formes poligonals, sentiments o trobar les diferències entre dos dibuixos.

El segon llibre que volia comentar es diu Els deu millors jocs del món, de l'Àngels Navarro, una autora que em consta té molts altres llibres dedicats al joc, que no obstant no he pogut trobar. Aquest si que es ben bé un joc, o millor dit un recull de jocs, de taula i originaris dels cinc continents, una forma fantàstica de apropar els infants a formes i cultures d'arreu. Són la majoria jocs d'estratègia dirigits a nens una mica més grandets, potser a partir dels 5 anys, i amb els que els pares també ens podem divertir, dono fe! L'edita Combel, una editorial que m'agrada molt, publica llibres amb una estètica molt cuidada i uns continguts pedagògics de qualitat. Aquí en penjo unes imatges:

Gamificació II part (El plaer de jugar)

      Seguint amb el tema de la gamificació, he trobat idees interessants sobre els beneficis del jocs i el seu potencial educatiu al llibre El placer de jugar. Aprende y diviértete jugando con tus hijos de Imma Marín, Silvia Penón y Maite Martínez.  L'estudi recull molt sistemàtica i exhaustivament gran quantitat d'informació sobre les necessitats educatives i lúdiques dels infants des dels 0 als 14 anys.   Però sobretot vol ser un una crida a la valoració per part de pares i educadors dels enormes beneficis del joc per als nens i també per a adults (això últim ho afegeixo jo). Així, les autores consideren que:

     "Vivimos en una sociedad dinámica en constante cambio e innovación, en la que necesitamos, no sólo aprender continuamente, sino también aprender a desaprender. Las enseñanzas enciclopédias forman parte del siglo pasado. El conocimiento y la información están a nuestro alcance, sólo necesitamos saberlos gestionar, priorizar, seleccionar. Los avances tecnológicos cada vez son más rápidos, lo que hoy es seguro mañana puede no serlo tanto. Necesitamos, así pues, educarnos como personas curiosas, abiertas al cambio, interesadas por nuestro alrededor y comprometidas, críticas, libres, creativas, positivas, alegres, con sentido del humor, capaces de escuchar nuestros sentimientos y emociones, de gestionarlos adecuadamente. Capaces, en definitiva, de jugar." (p.22)

      M'encanta la frase "aprender a desaprender". I és que tot sovint ens resulta molt difícil desfer-nos d'idees, mètodes i formes de fer que hem après de petits, o no de tan petits, i que han quedat obsolets a la societat actual, que simplement ja no funcionen. Es per això que molts cops ens trobem amb greus contradiccions tant en les nostres experiències personals, com també en el sistema educatiu actual, que vivim a través dels nostres fills. 

      En aquest sentit vull mencionar també la valoració que fan les autores dels beneficis dels videojocs, tenint en compte que, com la resta de jocs han d'estar sempre supervisats i regulats per l'adult. Aquí va la llista de virtuts que recullen al llibre:

o      " Desarrollar habilidades personales y afectivas como la motivación, la superación personal, la capacidad de enfrentarse a retos, la autoconfianza y la expresión de sentimientos y emociones.

o       Desarrollar habilidades sociales como la interiorización de normas, la comprensión del lenguaje audiovisual, la comuninación directa e indirecta y en el caso de los juegos multiusuario, la cooperación y el trabajo en equipo.

o       Desarrollar habilidades psicomotrices como la coordinacion de movimientos, la orientación y organización espacial, la puntería, la precisión, la rapidez…

o       Desarrollar habilidads y capacidades cognitivas como la curiosidad, la percepcion visual y auditiva, la capacidad organizativa y analíticade diversas situaciones, la adquisición de resolucion de problemas, la toma de decisiones, y finalmente el análisis y contraste de valores y actitudes." p.213

Gamificació

Gamificació, últimament he llegit aquesta paraula en diferents llocs. És un concepte bastant nou el significat del qual es podria resumir en això: utilitzar les formes del joc per dur a terme altres activitats que no siguin lúdiques  I és que sembla ser que el joc té, a més de beneficis inherents com divertir-se i aprendre, unes estratègies que poden funcionar molt bé per a altres àmbits de la vida, incloent els professionals.
En aquest article de El Pais, s'entrevista al que podria ser el creador del terme gamification, gamificació en català. També s'expliquen algunes de les aplicacions possibles, en el seu cas dels mecanismes del videojoc, a diferents activitats i entorns, entre ells els famosos Twitter i Facebook.
Cercant a Google he trobat una web en català dedicada als nens on s'en parla, i inclou un video de Jane MacGonigal sobre les virtuts del videojoc. MacGonigal parla entre altres coses del joc online World of Warcraft i destaca el seu caràcter col·laboratiu i  la seva capacitat per fer sentir els jugadors capaços de canviar el món, el virtual es clar. Per a ella aquest tipus de videojocs estan creant persones que en el futur seran capaces de canviar el món real. Molt optimista no? Esperem que tingui raó!
També en la mateixa línia, encara que referint-se al joc en general, Imma Marín parla a El placer de jugar dels efectes positius que té "jugar" en tots els aspectes de la vida quotidiana, per gaudir de cada moment i aconseguir els nostres reptes. Però d'aquest llibre ja en parlaré en un altre post properament.

Tablets infantils i l'ús de les tablets pels nens

Aquest Nadal li han regalat a la meva filla de tres mesos un artilugi que serveix per protegir l'iPad, es diu Laugh & Learn™ Apptivity™ Case for iPad® devices Jo al principi em pensava que era una emulació de la tablet però en format joguina, però resulta que no, que és un complement perquè els nens puguin jugar amb la tauleta de veritat. És com una funda ben robusta de plàstic dur que incorpora unes boletes de colors perquè la criatura s'entretingui fent-les rodar, suposo que mentre espera que es descarregui una aplicació ..... Al·lucinant no? La seva funció bàsica és protegir la que passarà a ser la vertadera joguina amb la que jugarà la nena, es a dir, l'iPad del papa o la mama.. A la zona de la pantalla la funda te una làmina de plàstic transparent que funciona com a protector antibabes,... boníssim!

                                                 

A part de la qüestió més anecdòtica o còmica el cas és que els dispositius mòbils estan cada cop més presents a la nostra vida quotidiana i sembla ser que entren amb força en el mercat de l'oci infantil. Recentment he llegit un article aparegut a La Vanguardia on es parla d'aquest fenomen i s'extreuen algunes conclusions interessants, molt provisionals, això si, ja que el fenomen és realment recent. El cas és que les tablets infantils (aquests sí, dispositius digitals adreçats especialment als més petits) han estat un dels productes estrella de la campanya de Nadal d'aquest any. Com no podia ser d'una altra manera han sorgit veus a favor i en contra d'aquest fenomen. Però com recorda l'article, la qüestió no és si els nens juguen amb tablets o amb joguines tradicionals sinó com ho fan, i això depèn en bona mesura dels pares. Experts en educació i en creació de productes educatius com Imma Marin, de l'empresa Marinva, parlen de les noves possibilitats d'aprenentatge i oci que s'obren amb aquest tipus de dispositius, però també ens recorden que hem de saber triar i sobretot acompanyar i/o supervisar els nostres fills quan els utilitzen per jugar. De fet aquesta és una qüestió de sentit comú i, si t'ho pares a pensar, també serveix per a quan els nostres fills juguen a jocs tradicionals. No els hauriem també en aquests casos de supervisar?, de vegades des de la distància, perquè tot sovint necessiten jugar sols, sobretot quan es van fent grans, o d'acompanyar?, participant en el joc i gaudint junts d'aquestes estones de diversió i aprenentatge.

Educació i noves tecnologies

Navegant per la xarxa he conegut un personatge molt interessant, es tracta de Dolors Reig, una pedagoga experta en noves tecnologies, que col·labora amb universitats, empreses i participa en congressos sobre educació. Al seu bloc El caparazon hi ha un moltíssims articles que he de revisar perquè semblen força interessants. Per ara he vist un vídeo penjat d'una conferència seva al congrés d'educació i noves tecnologies Ibertic, es titula "Sociedad aumentada y aprendizaje", un vídeo que curiosament no l'he trobat al seu bloc. Aqui va l'enllaç:

http://www.ibertic.org/conferencia2.php

Entre l'abundant informació i reflexions de la conferència em quedo amb això:

1. La nostra societat es caracteritza per l'abundància o inclús saturació d'informació, o el que és el mateix, totes les respostes estan al nostre abast. Davant d'això l'important no és trobar les respostes, ja que això a la xarxa és bastant fàcil, sinó fer-se les preguntes adequades. És curiós perquè normalment el sistema educatiu, al menys tal i com se'l coneix fins ara, se centra més en les respostes que no pas en les preguntes. Però en l'era digital hem d'ensenyar als nostres fills a pensar quines són les preguntes claus.

2. Els dispositius digitals com les tablets (iPad) o el telèfons mòbils (iPhone) són una eina magnífica per l'aprenentatge, que obren noves perspectives educatives i plantegen nous reptes metodològics. No es poden transferir les metodologies tradicionals (llibre, paper...) directament al format digital, això no tindria sentit. S'han d'inventar noves formes d'ensenyar i d'aprendre, que segurament estaran més en consonància amb les exigències del món que els hi tocarà viure. D'altra forma, es produirà un decalatge entre l'escola i el món fora de l'escola (aquest fet segons Reig ja s'està produint).

3. Tenint en compte la importància que aquests dispositius digitals tindran en el futur immediat (en totes les àrees, no només la de l'oci sinó en l'àmbit laboral i altres) cal que els nostres fills aprenguin com funcionen i s'en familiaritzin (encara que veient com els fan anar els nens cada cop més petits crec que aquest punt aviat el tindran superat). Malgrat això si des del sistema educatiu no es potencia, la feina s'haurà fet a mitges.

Bé això es tot per ara. Però intueixo que aquesta conferencia donarà per més reflexions