Gamificació

Gamificació, últimament he llegit aquesta paraula en diferents llocs. És un concepte bastant nou el significat del qual es podria resumir en això: utilitzar les formes del joc per dur a terme altres activitats que no siguin lúdiques  I és que sembla ser que el joc té, a més de beneficis inherents com divertir-se i aprendre, unes estratègies que poden funcionar molt bé per a altres àmbits de la vida, incloent els professionals.
En aquest article de El Pais, s'entrevista al que podria ser el creador del terme gamification, gamificació en català. També s'expliquen algunes de les aplicacions possibles, en el seu cas dels mecanismes del videojoc, a diferents activitats i entorns, entre ells els famosos Twitter i Facebook.
Cercant a Google he trobat una web en català dedicada als nens on s'en parla, i inclou un video de Jane MacGonigal sobre les virtuts del videojoc. MacGonigal parla entre altres coses del joc online World of Warcraft i destaca el seu caràcter col·laboratiu i  la seva capacitat per fer sentir els jugadors capaços de canviar el món, el virtual es clar. Per a ella aquest tipus de videojocs estan creant persones que en el futur seran capaces de canviar el món real. Molt optimista no? Esperem que tingui raó!
També en la mateixa línia, encara que referint-se al joc en general, Imma Marín parla a El placer de jugar dels efectes positius que té "jugar" en tots els aspectes de la vida quotidiana, per gaudir de cada moment i aconseguir els nostres reptes. Però d'aquest llibre ja en parlaré en un altre post properament.

Tablets infantils i l'ús de les tablets pels nens

Aquest Nadal li han regalat a la meva filla de tres mesos un artilugi que serveix per protegir l'iPad, es diu Laugh & Learn™ Apptivity™ Case for iPad® devices Jo al principi em pensava que era una emulació de la tablet però en format joguina, però resulta que no, que és un complement perquè els nens puguin jugar amb la tauleta de veritat. És com una funda ben robusta de plàstic dur que incorpora unes boletes de colors perquè la criatura s'entretingui fent-les rodar, suposo que mentre espera que es descarregui una aplicació ..... Al·lucinant no? La seva funció bàsica és protegir la que passarà a ser la vertadera joguina amb la que jugarà la nena, es a dir, l'iPad del papa o la mama.. A la zona de la pantalla la funda te una làmina de plàstic transparent que funciona com a protector antibabes,... boníssim!

                                                 

A part de la qüestió més anecdòtica o còmica el cas és que els dispositius mòbils estan cada cop més presents a la nostra vida quotidiana i sembla ser que entren amb força en el mercat de l'oci infantil. Recentment he llegit un article aparegut a La Vanguardia on es parla d'aquest fenomen i s'extreuen algunes conclusions interessants, molt provisionals, això si, ja que el fenomen és realment recent. El cas és que les tablets infantils (aquests sí, dispositius digitals adreçats especialment als més petits) han estat un dels productes estrella de la campanya de Nadal d'aquest any. Com no podia ser d'una altra manera han sorgit veus a favor i en contra d'aquest fenomen. Però com recorda l'article, la qüestió no és si els nens juguen amb tablets o amb joguines tradicionals sinó com ho fan, i això depèn en bona mesura dels pares. Experts en educació i en creació de productes educatius com Imma Marin, de l'empresa Marinva, parlen de les noves possibilitats d'aprenentatge i oci que s'obren amb aquest tipus de dispositius, però també ens recorden que hem de saber triar i sobretot acompanyar i/o supervisar els nostres fills quan els utilitzen per jugar. De fet aquesta és una qüestió de sentit comú i, si t'ho pares a pensar, també serveix per a quan els nostres fills juguen a jocs tradicionals. No els hauriem també en aquests casos de supervisar?, de vegades des de la distància, perquè tot sovint necessiten jugar sols, sobretot quan es van fent grans, o d'acompanyar?, participant en el joc i gaudint junts d'aquestes estones de diversió i aprenentatge.

Educació i noves tecnologies

Navegant per la xarxa he conegut un personatge molt interessant, es tracta de Dolors Reig, una pedagoga experta en noves tecnologies, que col·labora amb universitats, empreses i participa en congressos sobre educació. Al seu bloc El caparazon hi ha un moltíssims articles que he de revisar perquè semblen força interessants. Per ara he vist un vídeo penjat d'una conferència seva al congrés d'educació i noves tecnologies Ibertic, es titula "Sociedad aumentada y aprendizaje", un vídeo que curiosament no l'he trobat al seu bloc. Aqui va l'enllaç:

http://www.ibertic.org/conferencia2.php

Entre l'abundant informació i reflexions de la conferència em quedo amb això:

1. La nostra societat es caracteritza per l'abundància o inclús saturació d'informació, o el que és el mateix, totes les respostes estan al nostre abast. Davant d'això l'important no és trobar les respostes, ja que això a la xarxa és bastant fàcil, sinó fer-se les preguntes adequades. És curiós perquè normalment el sistema educatiu, al menys tal i com se'l coneix fins ara, se centra més en les respostes que no pas en les preguntes. Però en l'era digital hem d'ensenyar als nostres fills a pensar quines són les preguntes claus.

2. Els dispositius digitals com les tablets (iPad) o el telèfons mòbils (iPhone) són una eina magnífica per l'aprenentatge, que obren noves perspectives educatives i plantegen nous reptes metodològics. No es poden transferir les metodologies tradicionals (llibre, paper...) directament al format digital, això no tindria sentit. S'han d'inventar noves formes d'ensenyar i d'aprendre, que segurament estaran més en consonància amb les exigències del món que els hi tocarà viure. D'altra forma, es produirà un decalatge entre l'escola i el món fora de l'escola (aquest fet segons Reig ja s'està produint).

3. Tenint en compte la importància que aquests dispositius digitals tindran en el futur immediat (en totes les àrees, no només la de l'oci sinó en l'àmbit laboral i altres) cal que els nostres fills aprenguin com funcionen i s'en familiaritzin (encara que veient com els fan anar els nens cada cop més petits crec que aquest punt aviat el tindran superat). Malgrat això si des del sistema educatiu no es potencia, la feina s'haurà fet a mitges.

Bé això es tot per ara. Però intueixo que aquesta conferencia donarà per més reflexions

Jocs no competitius

Últimament he estat fullejant el llibre de Rosa Guitart "Jugar i divertir-se tothom. Recull de jocs no competitius" i he trobat coses interessants. En la seva introducció, a part de parlar sobre els beneficis del joc en l'aprenentatge dels nens i nenes, l'autora justifica la decisió d'escriure un llibre sobre jocs no competitius i conclou: 

També podem recordar aquelles persones que manifesten que la competició és un bon estímul per al joc. Hem de donar-los la raó: és un recurs àmpliament utilitzat, al qual tothom està acostumat i que ni es qüestiona la seva existència. Altra cosa serà preguntar-se si és el millor estímul per jugar. Si creiem que , encara que existent, és millor que els infants s'estimulin de altres maneres, cercarem altres motivacions, altres interessos envers els jocs que ens complaguin més com a educadors i educadores.

Sóc conscient de què quan juguem amb els nostres fills moltes vegades no pensem amb aquestes coses. Però crec que val la pena reflexionar-hi. El joc, com molt bé explica la Rosa Guitart no és més que una forma de socialització que dóna a l'infant pautes i normes per a la seva vida diària. Ho veiem tot sovint quan observem els nostres fills reproduint durant el joc situacions que viuen en el dia a dia. Inclús de vegades veig com la meva filla (suposo que els altres nens també ho fan) expressa mentre juga allò que pel seu caràcter tímid és incapaç d'expressar en la seva vida quotidiana. I no sé per que però penso que això li va molt bé.

Bé tornant al llibre, comentar que fa un ampli recull de jocs per la mainada. Jocs d'interior i exterior, classificats per edats i per tipologies, i també inclou les cançons que acompanyen alguns d'aquests, amb partitura i tot! Recomanable pels nostàlgics o pels qui ja hagin esgotat el repertori de jocs amb els seus fills.