Tablets infantils i l'ús de les tablets pels nens

Aquest Nadal li han regalat a la meva filla de tres mesos un artilugi que serveix per protegir l'iPad, es diu Laugh & Learn™ Apptivity™ Case for iPad® devices Jo al principi em pensava que era una emulació de la tablet però en format joguina, però resulta que no, que és un complement perquè els nens puguin jugar amb la tauleta de veritat. És com una funda ben robusta de plàstic dur que incorpora unes boletes de colors perquè la criatura s'entretingui fent-les rodar, suposo que mentre espera que es descarregui una aplicació ..... Al·lucinant no? La seva funció bàsica és protegir la que passarà a ser la vertadera joguina amb la que jugarà la nena, es a dir, l'iPad del papa o la mama.. A la zona de la pantalla la funda te una làmina de plàstic transparent que funciona com a protector antibabes,... boníssim!

                                                 

A part de la qüestió més anecdòtica o còmica el cas és que els dispositius mòbils estan cada cop més presents a la nostra vida quotidiana i sembla ser que entren amb força en el mercat de l'oci infantil. Recentment he llegit un article aparegut a La Vanguardia on es parla d'aquest fenomen i s'extreuen algunes conclusions interessants, molt provisionals, això si, ja que el fenomen és realment recent. El cas és que les tablets infantils (aquests sí, dispositius digitals adreçats especialment als més petits) han estat un dels productes estrella de la campanya de Nadal d'aquest any. Com no podia ser d'una altra manera han sorgit veus a favor i en contra d'aquest fenomen. Però com recorda l'article, la qüestió no és si els nens juguen amb tablets o amb joguines tradicionals sinó com ho fan, i això depèn en bona mesura dels pares. Experts en educació i en creació de productes educatius com Imma Marin, de l'empresa Marinva, parlen de les noves possibilitats d'aprenentatge i oci que s'obren amb aquest tipus de dispositius, però també ens recorden que hem de saber triar i sobretot acompanyar i/o supervisar els nostres fills quan els utilitzen per jugar. De fet aquesta és una qüestió de sentit comú i, si t'ho pares a pensar, també serveix per a quan els nostres fills juguen a jocs tradicionals. No els hauriem també en aquests casos de supervisar?, de vegades des de la distància, perquè tot sovint necessiten jugar sols, sobretot quan es van fent grans, o d'acompanyar?, participant en el joc i gaudint junts d'aquestes estones de diversió i aprenentatge.