La revolució tecnològica ja fa dies que dona que parlar i ha generat un interessant debat també en l'àmbit de l'educació. Actualment vivim un altre punt àlgid d'aquesta revolució, amb la irrupció de les tablets, de les que parlo en una entrada anterior, i amb els smartphones, que et permeten estar contínuament "connectat". Aquests canvis tecnològics estan generant noves formes de relacionar-se i d'aprendre, recordem l'èxit meteòric de les xarxes socials i els MOOC's o cursos massius on-line. Potser els nostres fills no tindran gaires problemes per viure en l'era digital, això si, hauran de saber aprofitar les possibilitats educatives d'aquestes eines, cosa que també s'hauria de potenciar des de les escoles.
En l'article anterior "Què pensen els mestres del joc com a eina educativa?, vèiem com més de la meitat dels enquestats no podien utilitzar els jocs digitals per manca d'equipament, quan aquests tipus de jocs serien una forma fantàstica d'augmentar la presència de les noves tecnologies a les aules. Així ho resumeix el gràfic on es recullen els resultats de l'enquesta realitzada per We Are Teachers: "el jocs funcionen... però necessitem més tecnologia!"
En l'estudi de Débora Chomski, L’ús didàctic dels mitjans de comunicació i les TIC a l’Educació infantil, l'autora es fa ressò de les teories de Henry Jenkins. Aquest expert en aprenentatge a través de videojocs ha proposat una sèrie de destreses socials i culturals que s'haurien de treballar a les aules i que permetrien als alumnes desenvolupar-se en un món transmedial . Entre les destresses recollides per Chomski jo destacaria el joc com a "capacitat per experimentar amb un entorn" i com "una forma d’aprendre a resoldre problemes". No obstant, si fem una ullada a la resta d'habilitats: la representació, la simulació, l'apropiació, la multitasca, el pensament distribuït, la intel·ligència col·lectiva, el judici, la negociació,.... pràcticament totes es posen en funcionament mentre juguem.
Es per això que penso que es fa necessari un canvi de paradigma a l'ensenyament.Un canvi que no passa només per omplir les escoles d'ordinadors i pissarres digitals, sinó per repensar els mètodes d'aprenentatge i les formes de transmissió del coneixement. En aquest sentit em semblen molt il·lustratius aquests dos vídeos. El primer resumeix de forma ràpida i dinàmica la idea de canvi de paradigma de la que parlo. El segon és un exemple real d'una escola de Chicago que està intentant posar en pràctica aquest canvi. La revolució ha començat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada